dissabte, 10 de desembre de 2016

...i la vida continua

punt i seguit.

galleda d'aigua freda, bany calent, respira, assecat, vesteix-te, surt al carrer, fa fred, millor posa't la bufanda, camina deu minuts, mira al davant, és fosc, agafa el móvil, envia un missatge, segueix caminant, tomba a ma dreta, segueix uns quants carrers, puja al cotxe, está atrotinat i vell però roda, engega, surt del aparcament, baixa el carrer, para al semàfor. és verd, continua el camí deu minuts, arriba a una ciutat diferent, aparca davant d'uns blocs de pisos, pica el numero tres del quart pis, obre i puja al ascensor.

arriba a dalt i la porta és oberta.
t'espera amb un somriure, li fas un petó, entres, i de cop la felicitat t'omple el cor.
ets a casa.

divendres, 9 de desembre de 2016

Houdini

like a fifteen year old teenager he goes on with his life and the rest doesn't exists.
sometimes as I wrote before, he disappears like a ghost and days goes by with no sign.
then, he comes, like nothing has happened, and i feel silly and a little bit bad because I had this kind of bad feeling inside. 
we had a really good summer (right after june 23th) and he was communicating and very open mind, but the Houdini seems to be back in the game.

for the first time i have put my cards on the table. look, i am not demanding, not even jealous (only with the EX obviously) i'm just asking for communication. words. 

we had a wonderful day/evening/night/morning and i hope since i took my feelings out of my chest he 'll be more understanding. 

christmas are very close, right here, we'll see how it goes. 

dimecres, 7 de desembre de 2016

bienvenidos

al último mes del año,
diciembre hace siete días que nos ha abierto sus puertas,
hola invierno.

dosmil dieciséis se está despidiendo,
y lo hará por todo lo alto,
lluvia, frío y rock and roll.

ha sido cálido e instructivo,
muy profundo y emotivo,
y no sé qué me espera al otro lado.

invierno.
qué helado llegas.
que desatado despiertas.

dimecres, 30 de novembre de 2016

sometimes

he seems disappointed. 
he closes himself in the shell.
and i can't help him in anyway,
he disappears and doesn't say anything.




dilluns, 28 de novembre de 2016

cerrando el año

veo el final y me emociona.
miro el principio y mi estómago me hace cosquillas.
repaso el camino recorrido y me impresiona.

y no somos tan grandes.
ni tampoco tan buenos.
ni tampoco somos los mejores en nada.
aunque los peores seguro que tampoco.

pero en lo nuestro no somos malos.
si tuviésemos que puntuar...
nos pondría un 9
(que en realidad es un 10),
pero mejor no damos la máxima,
que nos quita la emoción.


dilluns, 21 de novembre de 2016

M A G i C

feeling the magic of tenderness


dijous, 17 de novembre de 2016

Donald Trump i el poder de l´èxit


dilluns. dia gloriós de la setmana. acostuma a brillar el sol i el vermut de diumenge agafa sentit un dia més tard.

dilluns va ser bò.
diumenge no.
dissabte tampoc.

però dilluns i dimarts si.
ves quina cosa, no vaig anar a treballar. serà aixó...

dilluns m'arriba el tema de la ilustració de desembre, com era d'esperar és el guanyador de les eleccions a la casa blanca, el senyor super ultra milionari Donald Trump.
em ric. serà divertit. tot millora i el dia està sent molt productiu. 

els missatges de la gent de la feina, m'espatllen una mica tot el meu ecosistema.
però la feina de la revista em dona força per superar, la ja obvia distància que existeix entre els nois, i jo. distància que jo mateixa provoco. distância que ells també acaben trobant a causa de les seves pròpies acciona. però no, no en són conscients.

evito el tema, i segueixo pintant el tupé amb un mig somriure a la cara. l'estic bordant i me'n orgulleixo profundament.

amb tot això el dibuix malgrat tot el temps lliure de què disposo, el faig dimarts a net. 
i vaig trec el gos a la tarda. i era feliç.

dimecres. INFERN.
mental. laboral. 
no puc més... 

necessito l'energia de dilluns i dimarts.
necessito el poder de Trump, per aixecar-me i lluitar. per recuperar el meu poder.